Enrique Escudé-Cofiner va deixar prop de sis-centes obres registrades a la SGAE. Hi conviuen dos catàlegs. Un és popular: més de dues-centes cançons gravades, cantades durant dècades per Manolo Escobar, Sara Montiel, Antonio Machín, Pedro Vargas o Jorge Sepúlveda, i La portuguesa convertida en Aïe mon cœur per Dalida el 1959, amb més de setanta versions des d’aleshores. L’altre és música de concert —per a piano, per a orquestra, per a guitarra flamenca i orquestra— que en gran part va quedar en manuscrit fins que la Fundació va començar a publicar-la i gravar-la el 2019. Els quatre discos següents en són el resultat. Cadascun és una lectura nova d’un intèrpret d’avui, no una reconstrucció d’arxiu.
Embrujo (2019) — Carles Marigó, piano
El primer projecte de la Fundació, gravat a Audiovisuals de Sarrià, a Barcelona. El pianista i compositor Carles Marigó va transcriure les obres inèdites per a piano directament dels manuscrits —la suite en quatre moviments Estampas gitanas, la sardana Juliol (1936) i dos intermezzos— i Boileau va publicar les seves edicions el 2020. El disc inclou també Images d’Espagne (editada per Salabert a París el 1969 però mai estrenada), dos tangos, Poncho i Pasión tango, i una improvisació de Marigó. En van parlar Opera World, Ritmo, Melómano i Mundo Clásico i el va emetre Radio Clásica. El 30 de juny de 2023 el pianista Douglas Riva va fer l’estrena novaiorquesa d’Embrujo a The Hispanic Society Museum & Library, en un programa amb Albéniz, Granados, Turina i Casals amb motiu de l’exposició de Sorolla.
Somorrostro. El mar baila por la playa (2022) — María Camahort i Anders Clemens Øien, guitarres
El duo de guitarres de María Camahort i Anders Clemens Øien va gravar les Estampas gitanas, la Fantasía en do, dos intermezzos i l’Homenaje a Cofiner de la mateixa Camahort a Castelló, l’agost de 2022; Boileau va publicar les partitures per a guitarra aquell octubre. El títol fa referència al Somorrostro, la platja de barraques desapareguda de Barcelona on vivia el flamenc de la joventut del compositor: el 24 de setembre de 2022 el duo va tocar el Rondó Gitano a l’espigó davant d’aquella platja. Van portar les Estampas al Milton Court de Londres el novembre de 2022 i van presentar el disc a la SGAE de Madrid i Barcelona a començament de 2023. La revista Melómano li va atorgar el Melómano de Oro l’abril de 2023; en van parlar TV3, RNE, Radio Clásica i Catalunya Ràdio.
No se lo digas a nadie (2022) — les cançons, reinventades
Produït per la Fundació, aquest disc agafa onze cançons populars de Cofiner de mitjan segle XX i les reescriu per a avui: arranjaments de Carles Marigó, cantats i tocats per Anna Colom, Ismael Alcina, David Domínguez, Exequiel Coria i Isabel Rojo Escudé-Cofiner. Es va estrenar el 9 de febrer de 2023 a la sala Tete Montoliu de L’Auditori de Barcelona, dins del festival Emergents, i en van parlar el Telenotícies de TV3 i la revista Núvol. Un documental amb el mateix títol, sobre la vida del compositor, és en producció.
Suite Flamenca (2025) — Diego Amador, piano
Diego Amador, Premi Nacional de Música i un dels pianistes més singulars del flamenc contemporani, va gravar, interpretar i masteritzar aquest disc ell sol. Reinterpreta cinc obres per a piano —Rondó Gitano, Embrujo, Imágenes de España, Sierra Morena i Nocturno— des de dins del llenguatge flamenc sense abandonar la partitura original. Presentat a la Sala Frederic Mompou de la SGAE a Barcelona el 25 de març de 2025 i dedicat al seu germà, el guitarrista Rafael Amador, va guanyar els premis a Millor Àlbum Instrumental i Millor Arranjament als III Premis de l’Acadèmia de la Música d’Espanya, el 27 de maig de 2026: el reconeixement més important obtingut fins avui per una gravació dedicada a la música de Cofiner.
El Gypsy Concert (1976) — amb Sabicas
Concert per a guitarra flamenca i orquestra simfònica en quatre moviments (Guajira, Soleá, Rondeña, Zapateado), compost amb el llegendari guitarrista Sabicas el 1976 i estrenat només el 1993 al Festival Internacional de la Guitarra de Còrdova, amb Rafael Riqueni de solista i l’Orquestra de Còrdova dirigida per Leo Brouwer. Francesc Badía en va preparar una reducció per a trenta músics, publicada per Boileau el 2022, i el 29 d’octubre de 2023 l’obra va tornar a L’Auditori de Barcelona dins del festival Ciutat Flamenco, interpretada pel guitarrista Alejandro Hurtado i l’orquestra jove OSTO dirigida per Albert Torrebella, en coproducció amb el Taller de Músics i l’ESMUC. El 30 de gener de 2024 el Zapateado es va interpretar al Teatro Real de Madrid amb l’Orquestra Santa Cecilia i Hurtado.
Cançons per a guitarra sola (en curs)
Un disc col·lectiu començat el 2023: María Camahort arranja les cançons més conegudes de Cofiner per a guitarra sola i diferents intèrprets les graven als estudis JSM de Castelló. Una flor en el camino, Tengo miedo de ti, Mari Carmen, María Soledad, No se lo digas a nadie, Pasión tango i No te molestes más ja són a YouTube i Spotify, amb partitures de JSM Editions. L’estiu de 2026 Elena Ortega i Jonathan Ross Parkin n’han gravat més; encara en falten.
On escoltar-les i on trobar les partitures
Totes les gravacions són a Spotify, Apple Music i YouTube. Les partitures per a piano i guitarra les publiquen l’Editorial Boileau (Barcelona) i JSM Editions. Els intèrprets, programadors i investigadors que necessitin materials d’orquestra, manuscrits o més informació poden contactar amb la Fundació; el fons personal del compositor és al Centre de Documentació i Arxiu (CEDOA) de la SGAE, a Madrid. Les fitxes detallades de cada obra són al catàleg en castellà.