Skip to main content
13/10/2026

Alcanar omple el Teatre Auditori per «Un vespre de Cofiner»

El 12 d’octubre, en plenes Festes del Remei, el Teatre Auditori d’Alcanar es va omplir per retre homenatge a Enrique Escudé-Cofiner (Barcelona, 1909-1996). Amb el retrat del compositor presidint l’escenari, la vetllada va reunir els intèrprets que han fet tornar la seva música als escenaris i la seva família.

No era un lloc qualsevol. Va ser a Alcanar, durant les festes del Remei de 1939, on Cofiner va conèixer Isabel Fuentes, que seria la seva esposa. Vuitanta-set anys després, la seva filla, Isabel Escudé-Cofiner, presidenta de la Fundació, va prendre la paraula davant el públic del poble al qual el seu pare va dedicar l’himne a la Mare de Déu del Remei i una marxa titulada, precisament, Alcanar.

Isabel Escudé-Cofiner, filla del compositor i presidenta de la Fundació, al Teatre Auditori d’Alcanar.
Isabel Escudé-Cofiner, filla del compositor i presidenta de la Fundació, al Teatre Auditori d’Alcanar.

Primera part: dues guitarres

Maria Camahort i Anders Clemens Øien van presentar Somorrostro, el mar baila por la playa, el projecte amb què Camahort trasllada al duo de guitarres algunes de les obres per a piano més representatives de Cofiner, tot conservant-ne la força rítmica, els colors i les ressonàncies flamenques.

Maria Camahort i Anders Clemens Øien interpreten <em>Somorrostro</em>.» loading=»lazy» style=»width:100%;height:auto;display:block»><figcaption style=Maria Camahort i Anders Clemens Øien interpreten Somorrostro.
Maria Camahort.
Maria Camahort.
Anders Clemens Øien.
Anders Clemens Øien.

Segona part: la cançó

Carles Marigó, que va impulsar la recuperació, revisió i primer enregistrament de l’obra per a piano de Cofiner, es va endinsar en l’altra gran faceta del compositor: la cançó. Amb la veu de Dasha Medvedeva, aquestes melodies van prendre una forma nova, actual i personal. Isabel Rojo Escudé-Cofiner, neta del compositor, va posar veu a algunes d’elles des del lloc més íntim: el record i la memòria familiar.

Carles Marigó al piano.
Carles Marigó al piano.
Carles Marigó amb les veus de la segona part.
Carles Marigó amb les veus de la segona part.

La nit va acabar amb intèrprets i família a l’escenari, flors a la mà, i el llarg aplaudiment d’un teatre ple.

Salutació final d’«Un vespre de Cofiner».
Salutació final d’«Un vespre de Cofiner».

Gràcies

La Fundació agraeix a l’Ajuntament d’Alcanar i al Teatre Auditori l’acollida, als intèrprets el seu lliurament i al públic d’Alcanar la seva presència. Més que una retrospectiva, va ser la prova que la música de Cofiner continua viva i torna a sonar allà on va començar una part essencial de la seva història.

Si la vols continuar escoltant: Somorrostro, Embrujo i No se lo digas a nadie. Pots rebre les nostres novetats a la newsletter o donar suport a la Fundació.

Fotografies: Fundació Enrique E. Cofiner.